– También yo añoro la voz alegre de mi amado. Murió de unas fiebres a doscientas parasangas de aquí, pero yo no estaba… me gustaría volver a verlo, pero estos son sueños corruptos. Así que olvida.

– Nosotros decimos que olvidar es faltar a nuestra palabra con los muertos. No lo haré.

La sombra de la Ruta de la Seda; Colin Thubron.

Aurora Ras Martínez.- “la iaia del mas”

1921 – 2011

La iaia es la persona més forta que mai he conegut.

Als 90 anys, encara tenia una energia que ja voldriem molts de nosaltres.

Durant la seva llarga història, va viure moltes coses… la fi de la restauració borbònica, la segona república, els durs anys de la guerra civil, la postguerra i la transició… però tot això no la va afeblur… penso que la va fer més forta encara.

.

M’explicava que ja de petita havia tingut cura dels seus germans, ajudava als seus pares a les terres, i que va passar molta por durant la guerra… després va formar la seva pròpia familia, va tenir cura del seu home, dels fills, i fins hi tot de nosaltres (les seves netes).

Recordaré sempre amb molta il·lusió aquells estius de quan erem petites, al mas… corrents entre les tarongeres, enfilant-nos al cirerer, ajudant-la a collir maduixes, rentant-nos al coci, i banyant-nos a les basses… circulant amb bicicleta fins als vespres, construïnt cabanes amb canyes i taulons, acompanyant a la iaia a buscar ous a ca la Montserrat… recordaré aquells dinars de dissabte que acabaven amb la peli de “sesión de tarde” i ella dormint dreta a la seva cadira… recordaré aquells Nadals, quan preparava el tió més gros que mai hi ha hagut.

Ella em va ensenyar a cosir, a fer pega amb farina i aigua, em va ensenyar a aliviar el dolor de les picades d’abelles i la coïssor de les ortigues, ella em va transmetre la passió per les flors i la sabiesa de cuidar-les.

Sempre va procurar que els qui l’envoltàven estiguessin orgullosos d’ella, contents i sense rancúnies entre ells… una feina molt dura i molt difícil.

La iaia, va conrear, va conrear moltes coses, però sobre tot, va conrear amor amb tota la seva familia… i ara es l’hora, que la recordem així.

T’estimo iaia!